SOBRE NOSALTRES

És un plaer dedicar-se a una matèria primera tan ancestral.
Acompanya la humanitat des de l'inici i segueix amb nosaltres també al segle XXI. A tots ens encanta TOCAR FUSTA i els arbres són una font inesgotable d’INSPIRACIÓ. Fins i tot les branques més petites contenen grans quantitats de PASSIÓ per la FUSTA.

Tot comença al bosc amb l'elecció del material, moltes vegades és el rebuig de tales o podes, després s'agrupa per mides i... cap a casa.
La fusta en els feixos es va assecant a poc a poc, durant un mínim de sis mesos i... ha arribat el moment d'anar al taller.
Ara toca escollir, serrar, foradar, bisellar, raspallar, pelar, encolar, muntar, cosir, pirogravar i també... rebutjar defectes, classificar, escombrar, fer paperassa, planificar, imaginar altres peces encara no fetes, i que potser no es facin mai... i finalment personalitzar i posar els productes a les mans del públic.

 

Fernando

El meu nom és Fernando Almirante. Fa 25 anys vaig posar en marxa una aventura que va començar amb un viatge. I després un altre. I un altre. El bosc ens havia atrapat i vam decidir quedar-nos a viure-hi amb nenes i tot! Lluny. A la Catalunya profunda.

Un canvi porta un altre i la meva experiència anterior com a fuster es va unir al descobriment d'un nou i sostenible material de treball. En el nou entorn la font d'energia bàsica a l'hivern era la llenya. De seguida, una quantitat considerable de residus en forma de petites branquetes s'emmagatzemava a la part baixa de la masia, al costat del taller que tenia muntat per anar restaurant la casa. Així, gairebé inevitablement, va néixer el primer braçalet de tronquet. Després, tot es va complicar... meravellosament.

Ser artesà és un treball però també un compromís, una forma bonica de viure. Pel que es fa i per com es fa. A través de l'artesania he pogut transmetre el millor de mi. El públic ho sap i ho valora i permet que visqui d'això. Jo ho agraeixo sincerament.

Estimo el bosc en el qual he viscut tant de temps i als arbres que m'ofereixen les seves branques com a matèria primera. També estimo el carrer. Estimo la Rambla de Barcelona. Allà podràs trobar-me físicament.

 

Lorena

I jo sóc la Lorena Almirante, una de les nenes que es va quedar a viure al bosc. Vaig entrar en el món de l'artesania per immersió, sense gairebé adonar-me’n o ser-ne massa conscient. Des de ben petita gaudia acompanyant el meu pare a les fires (quan em deixaven). Ja d'adolescent, em guanyava les meves primeres setmanades donant un cop de mà al taller durant l'estiu.

Més endavant vaig decidir estudiar Arquitectura Tècnica, tot i que vaig seguir treballant a tocafusta Girona els caps de setmana. Vaig acabar els meus estudis. Se suposava que havia arribat el moment de deixar l'empresa familiar per a dedicar-me a la meva professió. Tot m'indicava que aquest era el camí correcte, el que havia de prendre. Tot menys el meu cor. El meu pare va crear tocafusta, però jo pràcticament vaig néixer amb ella. Forma part de mi, del meu caràcter, de qui sóc, de com veig i visc la vida. I vaig decidir arriscar. Vaig decidir quedar-me.

Durant aquest temps la meva aposta ha estat intentar aconseguir una major presència de tocafusta a internet, compartint contingut gairebé a diari a través de les nostres xarxes socials. Tenim la nostra família d'Instagram i Facebook, i fa molt poc hem començat el nostre canal tocafusta TV a Youtube!

Pots trobar-me en la meva segona llar que és el Pont de Pedra de Girona i de vegades també faig fires a Barcelona.

 

Benvingut a la nostra web TOCAFUSTA. El nostre petit lloc en aquesta llarguíssim carrer que és internet. Esperem et sigui útil.